És el Pla Director Sectorial d'Equipaments Comercials de Mallorca.

  • És un Pla perquè estableix una  ordenació espacial  i temporal.
  • És Director perquè vincula a altres instruments de rang inferior (planejament urbanístic, etc.).
  • És Sectorial perquè ordena territorialment des de la perspectiva d'un únic sector d'activitat.
  • És d'Equipament Comercial, ja que ordena territorialment el sector del comerç, des d'una perspectiva de l'interès públic, això és entès com a equipament al servei de la població.
Està previst en la Llei de Comerç i en la Legislació d'Ordenació del territori. El Pla Territorial Insular de Mallorca el caracteritza i coordina amb la resta d'instruments d'ordenació territorial.

Per tant el PECMa és un Pla Sectorial de Comerç, però amb una perspectiva de planificació territorial,no econòmica. Ha d'establir l'ordenació i les mesures de foment del sector comercial per aconseguir un desenvolupament harmoniós i coherent de l'ocupació i la utilització del sòl destinat a l'exercici d'activitats comercials.

Per a això el PECMa contemplarà els següents principis generals:

  • Fomentar l'activitat econòmica i el benestar de la població assegurant un nivell suficient d'equipament comercial.
  • Impulsar la gestió territorial sostenible.
  • Fomentar la compleció, conservació i reutilització dels teixits urbans existents.
  • Ordenar i protegir el medi ambient rural i urbà, el patrimoni cultural i el paisatge.
  • Fomentar la màxima cohesión social, cohesió social, impulsant, entre altres, les polítiques d'igualtat de gènere i d'accessibilitat universal.
  • La justa assignació dels costos de compensació de les possibles externalitats negatives generades per l'activitat comercial.

El PECMa ha de ser escrupolós amb els límits que va establir la Directiva Europea de Serveis 123/2006 / CE (Bolkestein). El PECMa no podrà establir limitacions mitjançant arguments de caràcter merament econòmic, permetent-se només la subjecció del desenvolupament d'activitats comercials a règims que limitin l'autorització sempre que aquests obeeixin a tres principis bàsics:

  • No ser discriminatori sobre el prestador econòmic de què es tracti.
  • Ser objectivament justificats per raons imperioses d'interès general com ara: la protecció del medi ambient i de l'entorn urbà, l'ordenació del territori, la conservació del patrimoni històric i artístic, la protecció del paisatge, l'impacte sobre la mobilitat.
  • Ser proporcionats a l'objectiu d'interès general que es persegueix.

Es defineixen com a tals a les àrees funcionals al servei de la població, destinades fonamentalment a l'activitat comercial.

La referència d'aquestes àrees és la seva funció. En elles l'activitat comercial té un caràcter dominant o caracteritzadora; entesa com un servei destinat fonamentalment a promoure el proveïment de béns de consum a la població.

Per això, es consideren com a equipaments comercials: els llocs, zones, àmbits o grans edificis, públics o privats, en els quals es concentren establiments comercials, de manera que aquesta acumulació el caracteritza funcionalment, i que tenen una vocació al servei de la població mitjançant el proveïment de béns i productes.

Aquest concepte pot abastar situacions variades com: les zones urbanes formades per carrers i places o àrees d'especial significació comercial, els mercats municipals, els grans magatzems, els supermercats de grans dimensions, els hipermercats, les grans superfícies, els centres comercials, etc .

El PECMa, entre d'altres qüestions, regularà:

  • La ORDENACIÓ territorial dels Equipaments Comercials: Establirà les condicions de delimitació des del punt de vista d'ordenació i planificació territorial
  • Establirà una definició de les diferents TIPOLOGIES dels Equipaments Comercials: una classificació o categorització dels equipaments comercials (EC),
  • Realitzarà una primera avaluació de les EXTERNALITATS derivades de la implantació d'EC.
  • ZONIFICACIÓ. La identificació i delimitació de sòls no aptes o amb limitacions ambientals per la instal·lació de nous equipaments comercials d'abast territorial.
  • El PECMa establirà els CRITERIS DE REGENERACIÓ O RECONVERSIÓ d'aplicació sobre els EC existents.
  • CONDICIONS DE DISSENY dels diferents equipaments comercials: per a una millor integració paisatgística, territorial i funcional, per als diferents equipaments comercials.
  • El PECMa podrà establir orientacions sobre el comerç de proximitat i els equipaments comercials públics, dirigides a GARANTIR UN NIVELL DE DOTACIÓ COMERCIAL MÍNIMA, correctament distribuïda, disponible i pròxima.

El PECMa, contindrà diferents tipus de normes i de graus d'aplicació i vinculació. Algunes seran d'aplicació directa i podran afectar al planejament urbanístic vigent des del mateix moment de la seva entrada en vigor; altres tindran un caràcter més supletori o necessitaran d'una adaptació posterior.

A manera d'incentiu a la reflexió sobre aquells aspectes que el PECMa regularà s'aporten algunes imatges i qüestions.

NECESSITAT BÀSICA

NECESSITAT BÀSICA

 

Hi ha grups de població abastits i altres amb dificultats per proveir-se?

La gent gran, les persones sense cotxe o amb dificultats?

LOCALITZACIÓ

LOCALITZACIÓ

 

El comerç a la ciutat, al centre urbà, als barris...

i a la perifèria, en zones industrials, etc.

En quin sentit és important la localització?

MODES DE DESPAÇAMENT

MODES DE DESPAÇAMENT

 

Com fer la compra?

caminant? en transport públic? en vehicle privat?

CONSUM DE SÒL

CONSUM DE SÒL

 

Quin és el seu impacte sobre el territori?

IMPACTE EN EL PAISATGE

IMPACTE EN EL PAISATGE

 

Els establiments comercials perifèrics,

Com alteren el territori? ¿Generen publicitat excessiva? ¿Contaminació visual?

Com es relacionen amb el seu entorn?

PAISATGE URBÀ

PAISATGE URBÀ

 

Quin paisatge urbà genera el comerç?

Vies comercials, publicitat, àrees actives i dinàmiques.

INCIDÈNCIA A LA VIDA URBANA

INCIDÈNCIA A LA VIDA URBANA

 

Com interacciona el comerç amb la ciutat?

Té aspectes positius però també negatius?

VIDA URBANA

VIDA URBANA

 

El comerç crea ciutat?

Com és una ciutat sense comerç?

Com interacciona el comerç amb altres activitats, administratives, d'oci, hoteleria, etc.?

EXTERNALITATS

EXTERNALITATS

 

Com s'avaluen les externalitats generades?

Hi ha mecanismes per a una correcta assignació de costos?

APARCAMENT

APARCAMENT

 

És important que el comerç disposi d’aparcament propi?

És imprescindible?

Com hauria de ser? ¿Amb ombra, en superfície, soterrat, amb vegetació?

OCI

OCI

 

La relació amb activitats d'oci i hoteleria,

és important? 

INFRAESTRUCTURES

INFRAESTRUCTURES

 

La creació de nous espais comercials,

¿Implica la creació de noves infraestructures?

La seva REDACCIÓ contarà amb els següents fases:

  • Definició i elaboració.                                
    • Fase 1.- Informació I Anàlisi
    • Fase 2.- Diagnòstic I Avanç
    • Fase 3.- Document per a aprovació inicial
  • Tramitació y perfeccionament.                                         
    • Fase 4.- Informació pública i informes
    • Fase 5.- Aprovació definitiva del Pla

 

De manera integrada amb la redacció del pla es durà a terme la tramitación ambiental, els fites més significatives són:

  • Document d'inici (en la fase inicial de la redacció del Pla).
  • Consultes prèvies.
  • Estudi ambiental estratègic (juntament amb el Document d'aprovació inicial).
  • Informació pública i consultes a les administracions y persones
  • Anàlisi tècnica de l’expedient.
  • Declaració ambiental estratègica (que tindrà la naturalesa d'informe preceptiu, perquè sigui incorporada en el Document d'aprovació definitiva).

El desarrollo del plan contará con la participación pública en todas las fases. Los instrumentos que se pondrán en marcha son:

  • Difusión de contenidos y documentación del Plan.
  • Difusión WEB.
  • Procesos de consulta y organización de mesas de agentes.
  • Entrevistas con agentes y asociaciones.
  • Encuesta de hábitos de consumo.
  • Consulta a agentes y ciudadanía a través de formulario on-line.
  • Canal de aportación de ideas y sugerencias.
  • Periodo reglado de participación pública (Fase 4: información pública e informes).

También cuenta con la posibilidad de expresar una opinión individualizada y anónima por medio del formulario del consulta on-line siguiente.

Acceda al formulario on-line